De internazional dla cura

Nachrichten Vom 14.05.2021

De internazional dla cura

scrit de Giovanni Mischí

Ai 12 de ma vëgnel vigni ann festejé le De internazional dla cura. Chësc avenimënt recorda la nasciüda dl’infermiera britanica y pioniera dla cura moderna ai amará Florence Nightingale, dan da 200 agn a Firenze. Fora de so laur ára fat n compit y na misciun de vita. Ara á svilupé standarg nüs tla scoraziun y tla formaziun dl personal di ospedai y metü la fondamënta por etablé la cura a na profesciun autonoma. En ocajiun de chësc De dessel porchël gní recordé y onoré le gran laur y la dediziun de düc chi che se mët a desposiziun dla jënt atempada, di amará y de chi che á debojëgn da gní sochedis. Dantadöt sëgn te tëmps dla crisa dl virus corona vëigon ci importanza che infermieres y infermieri y döt le personal tla cura fej, tan de impëgn, bries y fadies che ai investësc te chësta süa profesciun y vocaziun. I ne sun nia bugn da i rengrazié assá.

Chëstes porsones se dá da fá te ospedai, strotöres de cura, ciases de palsa o ince tl sorvisc dla cura a ciasa por chi che á debojëgn da gní sochedis y daidá zënza mai sconé no tëmp, no bries o fadies. Ares mirita porchël döta nosta resconescënza y nosc aprisc, mo ares mirita ince de mius condiziuns de laur y dantadöt n paiamënt aladô. Le De dla cura dess porchël ester na ocajiun da ti dí indô n iade DILAN a düc y a dötes por le gran engajamënt. Ince la Ciasa de Palsa „Ojöp Frëinademetz“ a San Martin de Tor tol chësc De internazional dla cura por ti sporje a dötes sües colaboradësses y a düc sü colaboradus n sintí dilan y n Dî ti al paies por le bun sorvisc che ai ti sporj de por de ales mëdes y ai berbesc metüs jö te chësta strotöra. La Ciasa de Palsa vëiga te chësc De dediché ala cura ince l’ocajiun por recordé n iade implü le debojëgn y l’urgënza da mioré les condiziuns de cornisc por dötes chës forzes de laur che operëia te chësc setur, ma aplausc ne tleca nia plü ... al ó ince ester n mioramënt y n adatamënt sostanzial dla pert finanziara. Aumenté é cina incö – cis te chësc ultim tëmp de pandemia – ma le numer dles ores de laur surafora che tröpes assistëntes tla cura á messü fá. Paiamënc unatantum sciöche na premia zënza cutes é – nia ci dí – dessigü n segnal concret y n vare important tla dërta direziun, mo al ne tleca a gran lungia nia. I sistems soziai mëss gní dotá de de majeri budgets finanziars deache n paiamënt aladô é ala fin la basa por ciafé ince tl dagní personal motivé y engajé.

 

Le numer dla jënt atempada, chësc é n dat de fat, vëgn tres maiú y les forzes de laur tla cura tres demanco. Cis sëgn tla pandemia odunse tan important che al é da avëi n sorvisc de cura che funzionëia, che é efiziënt y dlungia la jënt. I ne podun nia desmentié che la pandemia á ince metü dassënn ala proa la vita de tröc operadus tla cura y cun ëi ince i sistems dla sanité olache ai laora. Nia tan le carater zentral dla cura ne s’á mudé, dassënn mudé s’á indere la vita da vigni de. Le sistem dla sanité y l’assistënza sanitara é rová sot n pëis enorm y cun ëi ince gran pert dles porsones responsables tla cura. Te n iade unse odü ci importanza che le laur dles posones tla cura á por la sozieté intiera, al é n’ativité – insciö ti vëgnel intratant dit – „relevanta“ por le sistem. Deperpo che d’atres branches á pdü jí tl lockdown, á les forzes de laur tla cura tres messü lauré inant sot a n ciamó maiú pëis y na ciamó majera presciun, meton gonot al prigo se instësses y ince sü familiars.

 

Le personal dla Ciasa de Palsa che laora tla cura y cun ëres sambëgn ince düc i atri, fej de por de n laur che i ne sun nia bugn da conscidré y da sciazé assá. Ai é tres a desposiziun dles mëdes y di berbesc y i sochedësc olache ara vá debojëgn. Ai i ascuta sö, baia impara, ai ti tol jö fistidi y crüzi, i dá coraje, i consolëia, ti dá speranza...o ti scinca ince ma n pü’ de so tëmp Tratan chësta pandemia vëigon ciamó deplü tan importanc che operadësses y operadus tla cura é por la sanité y por le bëgnsté dles porsones che adora cura y guern

 

En ocajiun dl De dla cura rengraziëia porchël la Ciasa de Palsa de cör y cun döt le respet sües colaboradësses y colaboradus, anfat olache ai sporj so sorvisc o pîta soluziuns creatives por le bëgnsté di ghesć. Zënza de d’ëi ne fossel mai sté meso da afronté les desfides dla pandemia. Ciamó n iade: le reconescimënt da pert dla man publica cun aplausc jö de canzles o sorasc y na premia de un n iade cramplada decá cun nia püc sforc ne basta nia: Le reconescimënt mëss arjunje sura chësta crisa fora y desmostré che l’impëgn de chëstes porsones a n gran valur y n prisc. Cotan majer co chël che é sté cina sëgn! Dilan a dötes y a düc y Dî Ves al paies!