Ai 12 de ma vëgnel vigni ann festejé le De internazional dla cura. Chësc avenimënt recorda la nasciüda dl’infermiera britanica y pioniera dla cura moderna ai amará Florence Nightingale, dan da 200 agn a Firenze. Fora de so laur ára fat n compit y na misciun de vita. Ara á svilupé standarg nüs tla scoraziun y tla formaziun dl personal di ospedai y metü la fondamënta por etablé la cura a na profesciun autonoma. En ocajiun de chësc De dessel porchël gní recordé y onoré le gran laur y la dediziun de düc chi che se mët a desposiziun dla jënt atempada, di amará y de chi che á debojëgn da gní sochedis. Dantadöt sëgn te tëmps dla crisa dl virus corona vëigon ci importanza che infermieres y infermieri y döt le personal tla cura fej, tan de impëgn, bries y fadies che ai investësc te chësta süa profesciun y vocaziun. I ne sun nia bugn da i rengrazié assá.
Chëstes porsones se dá da fá te ospedai, strotöres de cura, ciases de palsa o ince tl sorvisc dla cura a ciasa por chi che á debojëgn da gní sochedis y daidá zënza mai sconé no tëmp, no bries o fadies. Ares mirita porchël döta nosta resconescënza y nosc aprisc, mo ares mirita ince de mius condiziuns de laur y dantadöt n paiamënt aladô. Le De dla cura dess porchël ester na ocajiun da ti dí indô n iade DILAN a düc y a dötes por le gran engajamënt. Ince la Ciasa de Palsa „Ojöp Frëinademetz“ a San Martin de Tor tol chësc De internazional dla cura por ti sporje a dötes sües colaboradësses y a düc sü colaboradus n sintí dilan y n Dî ti al paies por le bun sorvisc che ai ti sporj de por de ales mëdes y ai berbesc metüs jö te chësta strotöra. La Ciasa de Palsa vëiga te chësc De dediché ala cura ince l’ocajiun por recordé n iade implü le debojëgn y l’urgënza da mioré les condiziuns de cornisc por dötes chës forzes de laur che operëia te chësc setur, ma aplausc ne tleca nia plü ... al ó ince ester n mioramënt y n adatamënt sostanzial dla pert finanziara. Aumenté é cina incö – cis te chësc ultim tëmp de pandemia – ma le numer dles ores de laur surafora che tröpes assistëntes tla cura á messü fá. Paiamënc unatantum sciöche na premia zënza cutes é – nia ci dí – dessigü n segnal concret y n vare important tla dërta direziun, mo al ne tleca a gran lungia nia. I sistems soziai mëss gní dotá de de majeri budgets finanziars deache n paiamënt aladô é ala fin la basa por ciafé ince tl dagní personal motivé y engajé.
Le numer dla jënt atempada, chësc é n dat de fat, vëgn tres maiú y les forzes de laur tla cura tres demanco. Cis sëgn tla pandemia odunse tan important che al é da avëi n sorvisc de cura che funzionëia, che é efiziënt y dlungia la jënt. I ne podun nia desmentié che la pandemia á ince metü dassënn ala proa la vita de tröc operadus tla cura y cun ëi ince i sistems dla sanité olache ai laora. Nia tan le carater zentral dla cura ne s’á mudé, dassënn mudé s’á indere la vita da vigni de. Le sistem dla sanité y l’assistënza sanitara é rová sot n pëis enorm y cun ëi ince gran pert dles porsones responsables tla cura. Te n iade unse odü ci importanza che le laur dles posones tla cura á por la sozieté intiera, al é n’ativité – insciö ti vëgnel intratant dit – „relevanta“ por le sistem. Deperpo che d’atres branches á pdü jí tl lockdown, á les forzes de laur tla cura tres messü lauré inant sot a n ciamó maiú pëis y na ciamó majera presciun, meton gonot al prigo se instësses y ince sü familiars.
Le personal dla Ciasa de Palsa che laora tla cura y cun ëres sambëgn ince düc i atri, fej de por de n laur che i ne sun nia bugn da conscidré y da sciazé assá. Ai é tres a desposiziun dles mëdes y di berbesc y i sochedësc olache ara vá debojëgn. Ai i ascuta sö, baia impara, ai ti tol jö fistidi y crüzi, i dá coraje, i consolëia, ti dá speranza...o ti scinca ince ma n pü’ de so tëmp Tratan chësta pandemia vëigon ciamó deplü tan importanc che operadësses y operadus tla cura é por la sanité y por le bëgnsté dles porsones che adora cura y guern
En ocajiun dl De dla cura rengraziëia porchël la Ciasa de Palsa de cör y cun döt le respet sües colaboradësses y colaboradus, anfat olache ai sporj so sorvisc o pîta soluziuns creatives por le bëgnsté di ghesć. Zënza de d’ëi ne fossel mai sté meso da afronté les desfides dla pandemia. Ciamó n iade: le reconescimënt da pert dla man publica cun aplausc jö de canzles o sorasc y na premia de un n iade cramplada decá cun nia püc sforc ne basta nia: Le reconescimënt mëss arjunje sura chësta crisa fora y desmostré che l’impëgn de chëstes porsones a n gran valur y n prisc. Cotan majer co chël che é sté cina sëgn! Dilan a dötes y a düc y Dî Ves al paies!